Rumors

Naturaleza. Estopa i India Martinez

Sortir de casa i que el dia et regali això només es pot agrair amb un somriure de bat a bat, del dia a la nit.
Malgrat de fons se sentin els rumors de mails de feina…
els rumors del mal de queixal i el soroll estrident de les eines del dentista…
els rumors de crisi i de tallades d’autopistes per estudiants cabrejats…
Malgrat no veure clar cap a on anem, ni entendre perquè hem arribat aquí…
Malgrat sentir-me impotent davant el que no entenc… si en sortir de casa el dia em regala això…
Aquí em té somrient, sentint la seva olor, i amb ganes de rumba tot el dia!!!!

Anuncis

Enrera

Poder tornar enrera sempre em fa poder anar una mica endavant. Avui he tornat enrera 20 anys.
El camí, el carrer, la muntanya, les cases… espais i olors m’han transportat en minuts a altres temps meus que han despertat de sobte i que m’han retornat a altres “jo”, a altres “ell”, a altres “nosaltres”… que m’han fet pensar en veu baixa en els entrebancs de llavors i en els milers de somnis personals i compartits, que primer vam sommiar per fer-los realitat després.
Tornar a Torrelles i fer-ho amb bona companyia ha estat el millor per poder prendre aire i forces i continuar orgullosa del camí fet…

Tardor primaveral

Algu m’envia un missatge dient que els raigs d’aquesta tardor són primaverals. Miro per la finestra i comprovo (ja ho sabia) que és veritat.
Algú m’envia aquest vídeo i em promet uns minuts de relax.

I tornant a mirar cap als raigs primaverals d’aquesta tardor m’he relaxat i he rigut molt!

Claus

Fireflies. Owl City

No us faci por obrir portes,
No us faci por la foscor, ni la claror.
No us faci por el risc, ni el no saber.
No us faci por obrir portes,
Una rera l’altra.
Només cal tenir la clau,
La clau que us permeti avançar.

Ha estat un bon missatge per avui (de nou de la meva floreta R.).
Algú demana el clauer per poder guardar totes les claus que necessita per obrir totes les portes que vol obrir.
Jo, li dic, he trobat la clau mestre per obrir-les totes.
Que com és? És la meva i quan la trobes, només serveix per obrir les teves portes.. Busqueu-la…

Abraçades d’energia

. Todo se transforma. Jorge Drexler 

Divendres vaig comprovar allò de que l’energia no es perd, es transforma.
Dia d’abraçades, de les que espontàniament carreguen piles quan menys t’ho esperes i sense demanar-ho.
Primera càrrega al migdia. F. m’abraça amb força sense saber que l’energia que em transmet amb la seva  abraçada acabarà hores més tard, ja de matinada, carregant les bateries d’algú que ho necessita més que mai.
A mitja tarda sòc jo la que espontàniament abraço M.M. Ens sorprenem de la intensitat de l’acostament i les dues ens agraim el gest. Segona recàrrega.
Ja passada la mitja nit, tercera abraçada. Sento com tota la l’energia de les dues abraçades em recorre el cos com un llampec en el momet que m’abraço a M.
Penso, en dormir-me, que he estat una bona conductora d’energia i que tinc bones fonts i bateries on carregar-me, per sort, quan ho necessito…

Que el tigre avanci…

S’apropa el 2010, l’any del tigre. Diuen els que hi creuen, que “los tigres rugen cuando hay viento”, que més o menys vol dir que “les grans persones s’aixequen quan apareixen els reptes”.

Amb els astres de la nostra part (malgrat el meu costat tigresa el tinc engarjolat darrerament),  serà moment d’aixecar cap, treure la imaginació a passejar per un panorama encara desolador i intentar, més que mai, avançar lentament però amb pas ferm i constant. No sé si caldrà pensar gaire en més propòsits per al nou any, quan aquest ja és tant ambiciós,  no?

D’una escorpí al tigre, com no podia ser d’una altra manera:
Eye of the tiger. Scorpions


. i apart

No hacen falta alas. Silvio Rodríguez

escritura

El . i apart sempre m’ha semblat una de les figures més contundents i reveladores del món de l’escriptura, de la literatura i en conseqüència també de la nostra vida.  No crida tant com  l’!¡, ni qüestiona com l’¿?, ni ens deixa amb el dubte com els … Posem . i apart quan escribim, però també en el nostre dia a dia. Un . i apart és conclussió de molts . i seguits. I malgrat no tenir la contundència i transcendència del . i final, sempre ens evoca aquella sensació de que tot s’acaba o que al menys no continua de la mateixa manera. Anuncia un nou tema, un nou punt de vista, una nova intenció, un nou desig. A vegades no sabem posar . i apart i escribim i vivim en un continu que necessita pauses per continuar, per respirar, per crèixer.
Aquí un  . i apart perquè aquesta és setmana de . i aparts per a molts, començant per a mí.
. i apart ara per escoltar a Silvio (oi Sputnik?)… versionant-se  a ell mateix en una una de les peces, per a mí, més entranyables…

17, 39,

   Take Me To The Place I Love. Red Hot Chili Peppers

39 17, 39.
Avui, 17 de juny hauríem d’anar a sopar a aquest restaurant…. jo et diria que et conserves molt bé per fer-ne 39… i tu que jo per 40 no estic gens malament… ens regalariem les oides, que tants mimos necessiten ara… i continuaríem com si res… omplint les nostres vides de dies com aquest… de cançons com aquesta, que tant i tant ens ha acompanyat…

Felicitats i petons J.

Estiu!!!

Summercat. Billie the vision& the dancers

primer dia de platja21 dies abans del previst l’estiu m’ha arribat enguany un dilluns 1 de juny: primer dia de platja, els nens han vençut les  baixes temperatures de l’aigua i de les brises exteriors i s’han cabussat en unes aigües mediterrànies més semblants a les atlàntiques.
És l’ànsia per l’estiu: a uns els hi dona per cabussar-se i a altres per canviar capçaleres de blog anticipadament al calendari estacional.
Estreno la temporada d’estiu i… feliç coincidència: una marca de cervessa estrena el seu spot estiuenc i… més de lo mismo: platja mediterrània, gent alegre, molt de sol i nits molt llargues… i una música que, al menys per a mí, ja és i serà la banda sonora d’aquest estiu 2009.