Altres ritmes

Torno amb  la banda sonora dels darrers dies, d’hores pausades, migdiades soleiades i tardes llargues… El descans (merescut?) esperat i desitjat de les darreres setmanes que semblava no arribar mai, s’ha instal·lat en mi. Noto un altre ritme en el meu cor, una altra melodia en les meves pulsacions. Torno a tenir son i a dormir. Em desperto amb la sensació d’haver descansat i amb les ganes de fer coses. El passeig matinal amb els carrers buits s’ha convertit en un ritual que em costarà no continuar practicant… Això és el que tenen les parades en el camí, els parèntesis de les nostres històries qüotidianes: ens ensenyen que hi ha altres vides en la nostra, altres ritmes, altres melodies… i que sempre podrem recordar-les i desitjar-les de nou quan tornen a la rutina de sempre.
Gràcies JC per animar-me a tornar! (i per la cançó)

Romàntics

Em diuen les Bruixes que tenen fred, malgrat els amics, els vins i l’exercici… Jo fa dies que en arribar a casa deixo de sentir-lo, el fred. L’aire que respirem aquí dins està romàntic i el romanticisme sempre escalfa el cor i els ànims…

Primer va ser el Victor: “Sòc un Romàntic!” va dir-nos. Estava influit per les “Rimes i Llegendes” de Gustavo Adolfo Becquer. Unes setmanes abans ens havia anunciat també que ell era “Un il·lustrat”. Aleshores estava influit per la lectura de José Cadalso. I així van ell i la seva adolescència, mimetitzant tot el que estudia, i encomanant-nos a nosaltres la seva il·lustració i el seu romanticisme…

Després ha estat la prinsesa, que és el nostre fil musical a casa des que es desperta fins que marxa a dormir de nou. És una caixa de música i ara Violeta i els seus amics són la banda sonora d’aquest hivern. Encara que sé que per molts pot semblar més una tortura que una bendició, us asseguro que ara no tararejo altra cosa… i fins i tot em vaig sorprendre a mi mateixa emocionant-me enmig del concert amb cançons com aquesta. Deu ser aquest núvol de romanticisme que m’envolta… no trobo una altra explicació…

Let her go

Diuen que les coses no són mai com comencen si no com acaben. Però, a vegades, començar bé, fa difícil acabar millor.

Avui el meu primer suspir (després de suspirar per un nou dia i per uns quants petons de bon dia) ha estat aquesta cançó: les seves bones vibracions m’han durat tot el dia.

I per això ara, a punt de passar pàgina i tancar els ulls, no he trobat millor manera d’acabar que suspirar de nou tornant al començament.
I en sentir-la de nou, fins i tot el final ha estat millor que l’inici.

De mi sin ti…

De ti sin mi…
Pero… y de mi sin ti? No deixo de preguntar-m’ho.
Preguntes recurrents que em consolen.
Preguntes inútils, que m’animen.
Preguntes sense resposta que m’ajuden a respondre d’altres preguntes que pensava que no tenien resposta…
Cançó amb preguntes oportunes, que tú i jo ja trobàvem a faltar i que han aparegut com un raig de sol d’estiu en mig d’una setmana freda d’hivern…

Merci S.!!!!!!! Habrá preliminares hasta para fregar!!!!!!

Efectes secundaris

Potser són els efectes secundaris d’una doble sessió d’spinning i zumba després de dos anys de sedentarisme total. Potser el meu cos estava massa relaxat (no el meu cervell, que aquest el tinc estressat des de fa dies) o simplement va ser la lluna que va entrar en Venus en conjunció amb Saturn, però des d’ahir a la nit estic de subidón… amb ganes de fer coses i de sentir-me positiva en tot, una sensació que m’agrada perquè crec que és la meva essència, i no aquest aletargament que m’havia envait darrerament i que em tenia en pause, en espera, en stand by, en punts suspensius…
També és possible que es tracti d’un estat vital transitori provocat per una introspecció que va començar diumenge a la tarda després que algú em recomanés escoltar això… (Gràcies R.)

Eufòria

Li vaig prometre a la princesa i allà estàvem tots dissabte, plantats davant la tele, fent el que no pensàvem que faríem: veure Eurovisió. La princesa es va dormir a la segona cançó (això si que ens ho imaginàvem)… i llavors va sonar aquesta cançó i des d’aleshores que la cantem diumenge i dilluns…
Potser és només una mostra més de l’estrès de final de curs… però no ha deixat de sonar en tots els aparells de casa i he de confessar que les ganes de ballar que m’ha fet venir cada cop que l’escoltava són, segur, un bon aval per la setmana que tinc ja a sobre.
A qui no li va bé una bona dosi d’eufòria?

Medicina

 Llença’t. Lax’n Busto

Sentir a la princesa cantar la tornada d’aquesta cançó ha estat durant aquests dos dies la millor medicina. I ara que la torno a sentir, ja menys marejada, em continua agradant. Per sort, espero que els virus desallotgin els nostres cossos i ens deixin gaudir d’un cap de setmana de bàsquet “non stop”. El millor és que eliminats Barça i Madrid m’estalviaré sentir les converses, ja avorrides i cansines de les passades setmanes, quan semblava, una altra vegada, que tot el problema d’aquest país es resoldria en un tros de gespa. I ara no sé si la decepció d’uns i altres no serà més que per haver perdut l’oportunitat d’un nou triomf europeu, per haver de tornar a fer front a la realitat més crua dels diaris, a aquella que normalment apareix abans de la secció d’esports.

Hit

A casa ens encanta, quan arriba la primavera, jugar a endevinar, entre esternut i esternut, quina serà la propera cançó de l’estiu. Ens agrada posar-nos en la pell de la coneguda marca de cervesa i gaudir discretament del hit abans que sigui un èxit de masses i xiringuitos. Ho tenim fàcil, però, tenint a casa un dj com el Joanet, a qui no se li passa ni una!.
Aquesta setmana ja hem fet una aposta unànime per aquesta! i si l’encertem… els deixaré prendre una cervesseta. Sense alcohol, clar!
Sie7e. Yo tengo tu amor

Mediterranejant feat Joan DJ

Me not a gangstad. Bob Sinclair by Joan DJ

1 de gener. Sol i mar. Mediterranejant, que diu el S.
Un horitzó blau i clar sobre el que escriure els nostres anhels pel 2012 i que anit la princesa, en el primer brindis del sopar de cap d’any, va resumir d’allò més bé: “Que continuem sent feliços!”.

Un dels avantatges de tenir un dj a casa és que no ens perdem ni una. De seguida que alguna cosa sona i ens agrada, ell la pesca al vol i ens la regala dia i nit fins que les seves notes queden impregnades en els nostres ossets auditius durant uns dies. Aquesta ha estat la darrera del 2011 i la primera del 2012. I vist l’optimisme, l’alegria i les bones intencions que desprén no està gens malament que hagi aparegut en aquests moments!.
Gràcies de nou Joan Dj!

Good feelings

Good feeling. Florida.

Aprofito aquest impass a la feina per fer algo que em fa sentir bé.
Primer: aquesta cançó que he sentit en el cotxe venint cap a l’oficina i que he recordat fins ara en algun racó del meu cervell.
Segon: un  missatge a destemps: “Avui fa un dia magnífic!” i que malgrat ser un missatge de dimarts que la Blackberry ha retingut fins avui, m’ha semblat del més oportú també avui!!!!!!!!!!!!