Nou curs
Publicat per: encar el: Setembre 14, 2009
- In: mirades
- 2 Comentaris
Start of something new. High School Musical (o el que és el mateix: la BSO del meu estiu)
Avui ha estat, segurament el preludi del que serà tot el curs: clars i obscurs, trons i sol, pluja imperceptible i tempesta sobtada.
Per això, perquè tots tenim l’experiència de molts anys de primer dia de cole, el primer que els he preguntat quan han sortit aquesta tarda és: heu pogut fer pati???.
No hi ha res més dur per a un escolar que el primer dia de classe del nou curs la pluja no et deixi gaudir del que fins feia unes hores i durant els teus darrers dies era un dels pocs alicients per tornar-hi (a banda de tornar a veure a alguns dels companys). Perquè és en aquells patis dels primers dies quan expliques el que has fet als teus amics, sense la rigidesa amb que ho expliques en aquella temuda i avorrida (per repetitiva) redacció del primer dia : què has fet aquestes vacances?. És en aquells primers patis que recordes que el temps és limitat i més encara quan t’ho passes bé, que la mitja hora de mates és interminable i que els següents 30 minuts de pati passaran volant…
Si. Han pogut fer pati: bon inici. Ara només cal estar preparats per a les inclemències vàries que ens assolaran els propers mesos…
Fragilitat
Publicat per: encar el: Setembre 9, 2009
Your song. Elton John.
A una de les valles publicitàries de la darrera rotonda abans d’arribar a casa han colocat un anunci d’una marca de cervesa. Fa dos dies que penso que a vegades el més superficial amaga el més profund. L’eslogan que incita a la ingesta de cervesa diu: Cosas que hacer antes de morir: vivir. La creativitat dels publicistes em sorprén per la seva capacitat no només de vendren’s la cervesa sino d’associar el seu consum a allò que forma part de la nostra esència com a éssers vius: la vida versus la mort.
Avui que havia decidit parlar de l’eslògan, m’ha sorprés (i aquesta vegada l’anunci no ha vingut des d’una valla publicitària) la mort sobtada d’una companya.
I aleshores l’eslògan se m’ha fet present de sobte i m’ha revelat, despullat ja de tota superficialitat, tota la seva profunditat. Un altra vegada, com suposo que ens passa a tots en aquestes situacions, m’he enfrontat a aquella realitat primera de la nostra existència: estimem, treballem i lluitem per garantir-nos a nosaltres i als que ens envolten unes vides plenes, felices, agradables… sense cap garantia de fins quan ho podrem fer. Són aquestes morts sobtades les que ens mostren de la manera més crua la nostra fragilitat…
Sort Teresa!
Dejà vu
Publicat per: encar el: Setembre 6, 2009
Tu trouveras. Natasha Saint Pierre
No hi ha res més estimulant que despertar-te en un lloc diferent, preludi d’una no-rutina a vegades tant ansiada.
Res més relaxant que saber que la següent decisió que hauràs de prendre, després d’haver decidit llevar-te i esmorçar, és decidir quan deixaràs aquest racó que ara et convida a la lectura matinal barrejada amb la contemplació de l’entorn i amb la conversa lenta, tranquil.la, quasi imperceptible…
Llegeixo en algun lloc que, contrariàment al que la majoria pensem, els “dejà vu” que a vegades ens assalten a tots i que per unes micromil·lèsimes de segons ens transporten a un altre lloc i un altre temps, no són somnis que per uns instants arriben al conscient, sino -una altra vegada la fisiologia humana- simplement uns microsegons de no res, durant els quals el nostre cervell deixa de funcionar, un stand by…
Observo amb atenció tot el que m’envolta, tot el que oloro i el que sento en aquest matí tant estimulant i relaxant i intento, sense saber com, enmagatzemar-lo en algun racó del meu subconscient, amb l’esperança que aquesta teoria no sigui certa i que existeixin els dejà vu com fins ara pensavem i aquest matí tant estimulant i relaxant torni al meu conscient, lluny d’aquí, en qualsevol moment….
Diversió
Publicat per: encar el: Agost 31, 2009
Russian Red versionant Girls just want to have fun de Cindy Lauper
Ja ho cantava allà l’any 1985 Cindy Lauper, les noies després de treballar el que volen és divertir-se una mica.
Ara que he tornat a estrenar curs el que espero és poder divertir-me també mentre treballo.
Serà molt demanar?
Ho intentaré, us ho asseguro.
Post
Publicat per: encar el: Agost 27, 2009
El “post” té un component negatiu i depressiu que em molesta. El que vé darera d’alguna cosa és un altra cosa i punt i dir-li “post” és negar-li una identitat pròpia i relegar-lo a un segon terme, rebaixar-lo a la condició de conseqüència. Potser per aquesta aversió meva cap als “post” no he sentit mai, que jo recordi, la sindrome post-vacacional com tampoc la crisi post-part. Deu ser que la meva feina m’agrada més del que confeso i que ser mare va ser més meravellós del que jo pensava. Sigui com sigui, hauré de patir moltes “post ” en tornar de vacances i aquestes, les al·lienes, són les que espero que no m’afectin gaire.
Fa dos dies que no deixo de tararejar aquesta cançó, una d’aquelles que t’agafen desprevinguda i s’instal·len en el subconscient sense demanar permís. També és una història “post” i com tots els post, amb un tó traumàtic i dolorós que la música, una vegada més, ha sapigut endolcir… o no?
Mil horas. Aquesta versionada per Los abuelos de la nada
Perque tot està escrit
Publicat per: encar el: Agost 23, 2009
- In: mirades
- 1 Comentari
Tenia tanto que darte. Nena Daconte
Tots just fa cinc anys, a aquesta mateixa hora anava de camí a convertir-me en mare de família nombrosa. Aquell 23 d’agost, com aquest, va ser calurós, més encara per a una embarassada que va haver de sacrificar el seu agost i el de la resta de la família a casa tot esperant, sota l’aire condicionat, a la nova “membra”. Ahir a la tornada d’uns dies de platja i sol i després d’haver engullit el tercer volum de Larson tornava a la meva biblioteca per recuperar algun llibre oblidat, o algun descartat en algun moment, o algun d’aquells que m’estaria llegint sempre, de nou.
Perquè tot està escrit, finalment vaig agafar de la prestatgeria Shangai Baby de Wei Hui. No recordava si l’havia llegit o no, si l’havia abandonat a mitja lectura o si mai m’havia interessat . Perquè tot està escrit, em va caure a les mans el llibre que cinc anys enrera (i jo no ho recordava) vaig emportar-me a l’hospital sospitant que, sent agost, les visites serien mínimes i que tindria estones, mentre la criatura no estigués amb mí per llegir. Com a punt de llibre a unes 100 pàgines de l’inici vaig trobar la carta de benvinguda de l’hospital i en la mateixa pàgina l’enquesta de satisfacció sobre els serveis que em devien donar el darrer dia de la meva estada.
Perquè tot està escrit, era de suposar que no vaig tenir gaire temps d’avançar en la lectura, potser perquè les visites van ser moltes o perquè les estones lliures les vaig dedicar a contemplar aquella cara bufona, la tercera que contemplava i que avui cinc anys després encara contemplava fa uns minuts mentre fèiem la “siesta”. Ella m’ha demanat aquesta cançó (això també estava escrit) i aquest és el meu regal!
Felicitats Eli!
Aprenent
Publicat per: encar el: Agost 8, 2009
I amb what I am. Gloria Gaynor.
Abandonada per una estona a la lectura del diari, avui em sorprén una notícia al voltant d’un estudi científic que tira per terra aquella sentència que diu que “dels errors se n’aprén”. Doncs no, ara sembla que no. Un grup de científics han arribat a la conclussió (perquè no entenc com poden demostrar una cosa com aquesta) que del que de veritat se n’aprén és dels èxits. El nostre cervell i el nostre ego està millor preparat per millorar a partir de l’èxit que per rectificar a partir de l’error, segons desprenc jo de la conclussió. Acceptada ara aquesta com a nova sentència universal, haurem de canviar certs comportaments individuals i col·lectius, sobre tot pel que fa a l’educació i l’aprenentatge. De res servirà corregir el errors comesos. Caldrà, per ser efectiu, esperar que les coses es facin bé i aleshores fer-ho saber per així fer-les millor en properes ocasions.
Penso també en què n’aprendrem tots plegats d’aquesta crisi que ens envaeix. Potser en comptes de lamentar-nos i assenyalar amb el dit als culpables (que poc profit en treuran de la reganyina, en tractar-se d’un error majúscul), haurem d’aplaudir a aquells que, amb enginy posin exemples de com sortinse’n.
Hi cap sempre la possibilitat que aquest estudi fet públic en un calurós dia d’agost, amb gairebé tot el personal torrant-se en alguna platja o reflexionant sobre el seu devenir futur en qualsevol racó del planeta, sigui en sí mateix un error i que les coses continuïn com sempre, és a dir, que dels errors sempre s’aprén!!!!
Sigui com sigui, l’experiència és un grau i això cap estudi l’ha refutat com a sentència universal. Així que cadascú és com és i que cadascú en tregui profit dels errors i dels èxits.
La pau
Publicat per: encar el: Agost 6, 2009
- In: murmuris
- 1 Comentari
Quiero sol. Presuntos implicados
Conte sufi per a una tarda d’estiu.
“Hi havia una vegada un Rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar. El Rei va admirar i observar totes les pintures, però només dues li van agradar realment i va haver d’escollir entre aquestes dues.
La primera era un llac molt tranquil, era un mirall perfecte on es reflectien les plàcides muntanyes que l’envoltaven. Sobre aquestes, un cel blau amb suaus núvols blancs. Tots els que miraven la pintura van pensar que aquesta reflectia la pau perfecta. La segona també tenia muntanyes, però aquestes eren abruptes i sobre elles el cel es mostrava furiós deixant caure una impetuosa tempesta amb raigs i trons. Muntanya avall semblava retronar un escumós torrent d’aigua que no semblava gens pacífic.
Però quan el Rei va observar curosament, va veure darrera la cascada un delicat arbre creixent des de l’escletxa de la roca. Allà entre el soroll de la violenta caiguda d’aigua estava assegut plàcidament un ocellet al mig del seu niu… Pau Perfecta. El Rei va escollir la segona i va explicar als seus súbdits per què: Pau no significa ser-hi en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur ni dolor. Pau significa que, malgrat totes aquestes coses, estem calmats a dins del nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau. Només quan trobem la pau en el nostre interior, aconseguim l’equilibri a la vida”
Així em sento després d’aquests primers dies d’estiu, en el niu i gaudint de la pau entre els sorolls… les lectures i les bones cançons…
. i apart
Publicat per: encar el: Juliol 28, 2009
No hacen falta alas. Silvio Rodríguez
El . i apart sempre m’ha semblat una de les figures més contundents i reveladores del món de l’escriptura, de la literatura i en conseqüència també de la nostra vida. No crida tant com l’!¡, ni qüestiona com l’¿?, ni ens deixa amb el dubte com els … Posem . i apart quan escribim, però també en el nostre dia a dia. Un . i apart és conclussió de molts . i seguits. I malgrat no tenir la contundència i transcendència del . i final, sempre ens evoca aquella sensació de que tot s’acaba o que al menys no continua de la mateixa manera. Anuncia un nou tema, un nou punt de vista, una nova intenció, un nou desig. A vegades no sabem posar . i apart i escribim i vivim en un continu que necessita pauses per continuar, per respirar, per crèixer.
Aquí un . i apart perquè aquesta és setmana de . i aparts per a molts, començant per a mí.
. i apart ara per escoltar a Silvio (oi Sputnik?)… versionant-se a ell mateix en una una de les peces, per a mí, més entranyables…
Índex alt de collbatina a la sang
Publicat per: encar el: Juliol 24, 2009
- In: mirades
- 1 Comentari
. Bendita la luz. Maná
És el que provoca el contacte durant moltes hores al dia amb Collbató, vil·la montserratina a la qual em lliguen des de fa un temps, persones que estimo. Els índexs de collbatina en sang van augmentar en proporció als graus de temperatura ambient en el termòmetre d’ahir. De les 10 del matí a la 1 de la matinada, van ser hores de bon rotllo, de riure, de descoberta de forats mil·lenaris, de caminades sota un sol de justícia i sense aigua, al més pur estil Jesús Calleja en Desafío Extremo, de dinar sota figuera centenària al més pur estil gran família de la campinya toscana, bany en oasi i… de nou a Collbató amb visita sorpresa, sopar a la “fresca” (la que somiàvem des de feia tantes hores), conversa entranyable amb les “girls”… Ahir la collbatina va ser beneficiosa per al meu cos i ànima, com ho és la bilirrubina i totes les “ines” que es prenen amb moderació. Com ho és la llum que ahir em va il·luminar, la del sol i la lluna i la dels ulls de la gent que m’estimo.
Comentaris Recents