Publicat per: encar el: Novembre 29, 2009
Magic. Selena Gomez
És el temps que separa Bilbao de Barcelona. En només 45 minuts (50 a l’anada) l’avió em transporta (a mí, a Bisbal i a cent passatgers més) no només a un altre lloc, també a un altre jo. Aquest és, avui m’he adonat, la grandiositat de l’avió.
En 45 minuts he passat de passejar tranquil·lament [...]
Publicat per: encar el: Novembre 8, 2009
. Just ain`t gonna work out. Mayer Hawthorne
Torno cinc minuts per anunciar que no he marxat, que continuo ara més que mai, després d’un any relatant suspirs des d’aquest racó. Dies freds però carregats d’una certa dosi d’optimisme (deu ser Venus que acaba d’entrar en el meu signe, llegeixo al diari). Optimisme malgrat la feina [...]
Publicat per: encar el: Octubre 22, 2009
Samba del olvido. Drexler i Sabina.
Quan el mal humor s’instal·la a prop teu, el millor és fugir-ne.
Quan el mal humor el portes tú a dins, distanciar-se és més difícil.
Quan les coses que haurien de ser fàcils es compliquen, el millor per fugir del mal humor que generen és retornar a les coses simples, als [...]
Publicat per: encar el: Octubre 13, 2009
. Somnis. Albert Pla
Hi ha dies que la vida avança molt ràpid o al menys ho sembla. Dies amb efemèrides i anècdotes que et sitúen en el precipici de la teva vida i et recorden en quina coordenada espai-temps et trobes.
A la feina, algú en fa 49 (malgrat no ho aparenta), la jefa celebra cinc [...]
Publicat per: encar el: Octubre 7, 2009
Relax, take it easy. Mika
Primera classe de relax. Em deixo portar sense confiar gaire en que unes espelmes, olor a canela i una música que evoca campanetes sota un rajolí d’aigua aconsegueixin allunyar-me dels meus neguits, maldecaps, preocupacions, dubtes i tasques pendents … Menys encara, quan una companya de classe m’explica que entre la [...]
Publicat per: encar el: Agost 6, 2009
Quiero sol. Presuntos implicados
Conte sufi per a una tarda d’estiu.
“Hi havia una vegada un Rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar. El Rei va admirar i observar totes les pintures, però només dues li van agradar realment [...]
Publicat per: encar el: Maig 11, 2009
Els suspirs més amargs i desconsolats són sempre els que ens provoca la mort de les persones que estimem. Són suspirs que saben a ràbia, a indignació, a impotencia, a por, a solitud, a tristor, a buit…
Imagino que més encara si és la de la persona que ens ha donat la vida. Ànims A.
Samuel Barber [...]
Publicat per: encar el: Gener 24, 2009
Setmana convulsa. Sentiments a flor de pell al meu voltant. Dispersió, crisi, dubtes, equivocacions, incerteses… La princesa descobreix, amb 4 anys, que la terra gira i no deu entendre res i jo tinc la sensació que, darrerament, ho fa més depresa que mai, i tampoc ho acabo d’entendre. He donat molts consells, i no sé [...]
Publicat per: encar el: Gener 13, 2009
Diuen que un no és de veritat un bon fill/a fins que no és pare/mare ni un bon pare/mare fins que no és avi/àvia…
I em pregunto: m’hauré de jubilar per ser una bona professional? i una octogenària per ser una bona amant?
Necessito el meu manual!! on el devia guardar la meva mare? segur que allà [...]
Publicat per: encar el: Novembre 16, 2008
És el que provoca una quantitat exagerada de suspirs: masa aire i poc temps per reconduir-lo pels conductes habituals del meu cos. En poc més de cinc minuts més de quaranta suspirs: un per cada una de les abraçades amb la gent que, per sorpresa (només per a mi) em van acompanyar per celebrar més [...]
Comentaris Recents