La primavera s’ha colat
02 mai 2012 Feu un comentari
in murmuris
La primavera s’ha colat al meu armari. L’he deixat entrar sense preguntar les seves intencions. M’ha semblat bé el seu posat fresc i despreocupat amb un toc de sensualitat i provocació amb teixits transparents i calats. I allà s’ha insta·lat, fins el punt que quan obro les portes m’envaeix un sentiment positiu ple de llum i calor.
Aquesta mateixa tarda he pensat en fer el mateix amb el meu ànim: obrir les seves portes i deixar que alguna primavera perduda faci d’ell un bon racó per passar-se una temporada.
Imaginant
22 abr 2012 Feu un comentari
in murmuris
Porto dies mirant llibres, per Internet, a la llibreria, als diaris… i encara no m’he decidit. Tinc una mena d’estres literari que m’agrada. Llegiria tantes coses que hauria de canviar de vida i, ara per ara, em sembla que no serà possible. Així que intentaré calmar-me, respirar fons i escollir un llibre a l’atzar per aquest Sant Jordi.
Ah! el millor ha estat que el Víctor ha tornat a guanyar el premi de Sant Jordi del cole amb un relat en castellà sobre Mario Bross. M’agrada que l’agradi escriure, sent com és un noi de ciències. Però el que més m’agrada és la seva imaginació… Només els que cultivem la imaginació som capaços de viure moltes vides en una i fer més rica la que vivim de veritat!
Bon Sant Jordi!
Tres coses només
16 abr 2012 Feu un comentari
in murmuris
Tres coses només m’han fet oblidar avui el meu mal de queixal.
Una, les mirades dels que m’estimen (sempre a punt per cuidar-me).
Dos, la bellesa visual i musical d’aquest video i cançó (que no he deixat de tatarejar).
Somebody that I used to know. Gotye
Havia dit tres?
Ah si! el pressupost del dentista per acabar amb aquest mal de queixal. Quan l’he vist i només per uns segons, he aconseguit que em deixés de fer mal!
Preludi
05 abr 2012 Feu un comentari
in murmuris
Comencen de veritat les minis vacances. “La vida és dura” diu algú, i mi chico afegeix allò de “i més menjant verdura”.
Però avui no ho podia ser tant, i per això les mongetes s’han trobat un cor de patata amb qui barrejar-se, preludi d’uns dies d’abraçades, de tardes de pluja amb musica, llibres i pel·lícules que, de ben segur, ens sabran a ben poc dilluns vinent.
I mentre el sol juga amb nosaltres, de fons aquesta cançó que, gràcies a l’optativa del Víctor i el seu xilòfon, serà la banda sonora d’aquest trimestre.
I només escriure-ho, el primer raig de sol des de fa uns dies m’arriba entre les fulles del llimoner. Preludi.
Petit suspir
08 feb 2012 Feu un comentari
in murmuris
Em pregunta la prinsesa per què escric sempre el llibre suspirs. Sempre està a prop meu quan escric aquí i el seu pare em va regalar una edició en paper dels dos primers anys de suspirs, així que ella pensa que dec estar enllestint el segon volum.
Li explico que escric per que m’agrada, però sobre tot per que hi ha coses que només es poden explicar bé si s’escriuen i que això ens passa sobre tot a les persones que, com ella i com jo, som massa impulsives amb les paraules i no deixem passar gaire temps entre que les pensem i les diem.
Escriure-les, siguin històries, pensaments o sensacions sempre t’obliga a repensar-les, ni que sigui una vegada més, a ordenar-les i a descriure-les amb més precisió.
Ara que ja té el gust per la lectura diària abans de dormir, m’agradaria que trobés un moment per escriure “tema lliure” cada dia i que, com jo, desitgés el moment de posar-se davant el paper o l’ordinador i començar a escriure.
Tot això ho pensava ahir, després de la nostra conversa, i avui he descobert al web de l’escola aquesta imatge seva escrivint un relat per participar en el Premi literari de Sant Jordi. Aquesta nit li demanaré que m’expliqui el seu suspir.
Hi ha dies…
07 feb 2012 1 comentari
in murmuris
Hi ha dies que, com Anastacia, hem sento marejada i cansada.
Hi ha dies que ho esborraria gairebé tot i començaria de nou…
Hi ha dies que només donaria abraçades i em deixaria perdre en horitzons llunyans.
Hi ha dies que no diria res, i només observaria…
Hi ha dies que només escoltaria música.
Avui és un d’aquests dies.
Un dia de mareig i cansanci.
Un dia amb ganes d’esborrar moltes coses i de donar abraçades davant horitzons llunyans…
I callada i observant… escoltaria la música que m’agrada perquè m’inspira…
Però al final, un dia feliç: mi personita torna a còrrer i saltar.
Felicitats Joanet!
Continuar respirant
26 des 2011 Feu un comentari
in murmuris
Potser perquè desitjar és l’inici de tot, fa dies que formulo molts desitjos. Alguns en veu alta, altres a cau d’orella i altres en silenci. Tampoc és d’estranyar, si penso que estem a punt d’encetar un nou any i entrem de ple en aquell impas en què molts aprofitem per fer balanç de la nostra vida més recent i ens deixem arrosegar per nous propòsits i pels de sempre.
Sigui com sigui, crec en la força del desig. D’aquell que mou el món quan ens deixem emportar per l’atracció més física cap a algú, però també, i cada vegada més, per aquell desig que no és més que el primer símptoma de la voluntat que ens mou a fer coses noves, a fer-les d’una altra manera o, simplement, a deixar de fer-les.
És època de desitjos, perquè també quan les coses no van tant bé com volíem o esperàvem, intentem, amb desitjos, superar la fustració o la desesperança. Potser per això els que tinc més a prop m’han sentit parlar-ne.
Hi ha qui m’ha aconsellat que mai formuli un desig començant per “no” (es veu que s’han de formular en positiu, com els eslògans publicitaris) per què sigui més efectiu. Hi ha qui ha compartit amb mi els seus.
I fins tot el Pare Noel, que tot ho veu i tot ho sap (i si no algú com el S., sempre atent, li xiva), m’ha regalat “El libro de los deseos”, un compendi tendre, alegre, còmic i sincer d’algú que un dia va tenir el desig d’escriure i publicar els seus desitjos.
D’aqui a final d’any, el meu desig és continuar respirant, com diu la cançó. I així, amb una respiració més pausada, acabar de formular els meus desitjos pel nou any.
Clarianes
20 des 2011 2 comentaris
in murmuris
Deia Paulo Coelho que “Si només caminem els dies de sol no arribarem mai al nostre destí”.
Jo fa temps que camino en dies amb núvols. De fet, crec que la majoria dels que m’envolten estem aprenent a fer camí en dies ennuvolats, que darrerament són la majoria.
I així, entre núvols i alguna petita clariana, tots intentem arribar al nostre destí, sigui quin sigui el de cadascún.
Darrerament les meves estones de sol, poquetes, tenen noms i cognoms i són el millor refugi pels moments freds, quasi gèlids, de la feina.
Gràcies Víctor, Joan i Êlia pels vostres raigs càlids, que m’arriben en forma de somriures, abraçades i petons, balls, cançons, acudits i poesies i moltes corredisses.
En èpoques com aquestes, fins i tot quan em feu enfadar, em sento feliç! I més quan em feu escoltar cançons com aquestes!
Les coses simples
21 nov 2011 3 comentaris
in murmuris
Sento com plou fora i sento la respiració profunda de la primera son de la princesa al meu costat i als cascos, aquesta nova cançó dels Estopa (quantes ens hem aprés ja a casa d’ells!!!!).
I de sobte tot em sembla menys complicat…
La pluja, la respiració de la princesa, les notes de la guitarra del Jose i la veu del David es fusionen d’una manera tant natural i simple que sembla impossible que tota la resta no pugui encaixar amb la mateixa naturalitat…
Ja ho deia Whitman: “Valora la bellesa de les coses simples. També es pot fer poesia bella sobre les coses petites”.
Món boig
17 nov 2011 1 comentari
in murmuris
Dilluns ho pensava llegint el diari.
Dimarts ho sentia en aquest tema musical, que ja coneixia però que em va emocionar.
Dimecres a més del món en general, també el meu món més proper es tornava boig i només sentia bogeries.
Dijous m’hauria agradat ser boja del tot, sense remordiments, ni consciència….
I demà que és divendres…. (ja?) potser que comenci a posar seny a tot plegat!
.
