Un bon pensament
19 mai 2012 1 comentari
in mirades
Que a aquestes alçades del curs estigui a casa un dissabte a la tarda és un luxe. Que a més a mitja tarda hi estigui sola, un miracle.
Però avui tots han trobat els seus espais, els seus amics i els seus deures i obligacions i m’han donat una petita treva, que els hauré d’agrair amb una bona truita de patates per sopar, per exemple.
I mirant com el sol de les cinc de la tarda es cola per finestres i teulades no em decideixo a com aprofitar-lo…
Només sento la veu de la princesa lluny, cantant en una de les seves sessions de cant improvitzat que tant m’agraden… Un llibre em clica l’ull, i el diari del matí em sedueix amb un article en el suplement sobre l’adolescència… però inevitablement he acabat aquí.
I he començat a recordar, ja relaxada, totes les preses de la setmana en una agenda quasi impossible per acabar la feina i no sortir molt malparada… però també recordo els petons de “mis chicos”, els “bon dia” de la princesa i les tardes amb ella quan tatarejem juntes aquesta cançó i també recordo unes copes de vi blanc reparadores a darrera hora i en bona companyia …
És el que té que algú t’envii un bon pensament, encara que no sàpigues quin, en comptes d’un petó, que provoca una cascada de bons pensaments, ideals per a una tarda de maig a casa…
Esència nº 19
15 mai 2012 5 comentaris
in mirades
Ahir llegia en la dedicatoria de la darrera novel·la que estic llegint: …sin vuestro ser, mi ser sería un “no ser”.
I vaig pensar que aquesta seria avui, 14 de maig, la meva dedicatòria número 19.
Hi ha persones que acaben sent tant part de la teva esència que, malgrat el temps, les desavenències o els distanciaments temporals, és difícil separar-les del teu ser, senzillament, perquè formen part d’ell.
Gràcies S. per ser part de la meva esència.
Campions!
13 mai 2012 1 comentari
in reflexions
Avui “mi chico” estava feliç. Potser més del que semblava. El seu equip és ja, a falta de dos partits, campió de la lliga.
Han estat molts dies d’entrenaments, moltes samarretes i pantalons rentats, algunes llagues als peus, alguna tècnica i mal gest, però també l’orgull d’haver perdut només un partit en tota la temporada, l’alegria del vestuari, les sessions de físic al voltant del pavelló, el gel compartit a la dutxa o les apostes per mantenir l’imbatibilitat…
Però més enllà del fet competitiu, “mi chico” m’ha demostrat (i de pas espero que s’hagi revelat a sí mateix) que només el que fem amb passió, sigui estimar, treballar o jugar té recompensa. Segur que ell, com tots els seus companys d’equip, entrenadors i families hem obert avui la capsa dels records, aquella que només obrim de tant en tant per ficar-hi les bones vibracions i hem ficat aquesta foto, per no oblidar-la mai! Per recordar l’alegria, però també l’esforç, la constància, la il·lusió, el sacrifici personal i el treball en equip.
Espero, Victor, que malgrat no saber de bàsquet ni la meitat que tu, malgrat les nostres discussions després dels partits, malgrat els consells que no calien i els que eren inevitable donar-te, t’hagi agradat que t’hagi acompanyat en el camí. Per a mi ha estat una sort acompanyar-te i gaudir-lo!
Suggerent
09 mai 2012 Feu un comentari
in mirades
Així ha estat avui el dia. Suggerents han estat els mails rebuts, les converses disteses sobre llibres, les reunions de feina sobre màsters i projectes futurs. Fins i tot ha estat suggerent fer la llista de pendents per demà, cada dia més llarga.
I el més suggerent ha estat aquesta invitació audiovisual a una lectura que crec que no em revelarà gaire res que no sàpiga, però que m’ha semblat original i ben trobada i això és una cosa suggerent que darrerament em costa de trobar al meu voltant.
Rumors
03 mai 2012 1 comentari
Sortir de casa i que el dia et regali això només es pot agrair amb un somriure de bat a bat, del dia a la nit.
Malgrat de fons se sentin els rumors de mails de feina…
els rumors del mal de queixal i el soroll estrident de les eines del dentista…
els rumors de crisi i de tallades d’autopistes per estudiants cabrejats…
Malgrat no veure clar cap a on anem, ni entendre perquè hem arribat aquí…
Malgrat sentir-me impotent davant el que no entenc… si en sortir de casa el dia em regala això…
Aquí em té somrient, sentint la seva olor, i amb ganes de rumba tot el dia!!!!
La primavera s’ha colat
02 mai 2012 Feu un comentari
in murmuris
La primavera s’ha colat al meu armari. L’he deixat entrar sense preguntar les seves intencions. M’ha semblat bé el seu posat fresc i despreocupat amb un toc de sensualitat i provocació amb teixits transparents i calats. I allà s’ha insta·lat, fins el punt que quan obro les portes m’envaeix un sentiment positiu ple de llum i calor.
Aquesta mateixa tarda he pensat en fer el mateix amb el meu ànim: obrir les seves portes i deixar que alguna primavera perduda faci d’ell un bon racó per passar-se una temporada.
Medicina
26 abr 2012 Feu un comentari
Sentir a la princesa cantar la tornada d’aquesta cançó ha estat durant aquests dos dies la millor medicina. I ara que la torno a sentir, ja menys marejada, em continua agradant. Per sort, espero que els virus desallotgin els nostres cossos i ens deixin gaudir d’un cap de setmana de bàsquet “non stop”. El millor és que eliminats Barça i Madrid m’estalviaré sentir les converses, ja avorrides i cansines de les passades setmanes, quan semblava, una altra vegada, que tot el problema d’aquest país es resoldria en un tros de gespa. I ara no sé si la decepció d’uns i altres no serà més que per haver perdut l’oportunitat d’un nou triomf europeu, per haver de tornar a fer front a la realitat més crua dels diaris, a aquella que normalment apareix abans de la secció d’esports.
Imaginant
22 abr 2012 Feu un comentari
in murmuris
Porto dies mirant llibres, per Internet, a la llibreria, als diaris… i encara no m’he decidit. Tinc una mena d’estres literari que m’agrada. Llegiria tantes coses que hauria de canviar de vida i, ara per ara, em sembla que no serà possible. Així que intentaré calmar-me, respirar fons i escollir un llibre a l’atzar per aquest Sant Jordi.
Ah! el millor ha estat que el Víctor ha tornat a guanyar el premi de Sant Jordi del cole amb un relat en castellà sobre Mario Bross. M’agrada que l’agradi escriure, sent com és un noi de ciències. Però el que més m’agrada és la seva imaginació… Només els que cultivem la imaginació som capaços de viure moltes vides en una i fer més rica la que vivim de veritat!
Bon Sant Jordi!
Hit
17 abr 2012 Feu un comentari
A casa ens encanta, quan arriba la primavera, jugar a endevinar, entre esternut i esternut, quina serà la propera cançó de l’estiu. Ens agrada posar-nos en la pell de la coneguda marca de cervesa i gaudir discretament del hit abans que sigui un èxit de masses i xiringuitos. Ho tenim fàcil, però, tenint a casa un dj com el Joanet, a qui no se li passa ni una!.
Aquesta setmana ja hem fet una aposta unànime per aquesta! i si l’encertem… els deixaré prendre una cervesseta. Sense alcohol, clar!
Sie7e. Yo tengo tu amor
Tres coses només
16 abr 2012 Feu un comentari
in murmuris
Tres coses només m’han fet oblidar avui el meu mal de queixal.
Una, les mirades dels que m’estimen (sempre a punt per cuidar-me).
Dos, la bellesa visual i musical d’aquest video i cançó (que no he deixat de tatarejar).
Somebody that I used to know. Gotye
Havia dit tres?
Ah si! el pressupost del dentista per acabar amb aquest mal de queixal. Quan l’he vist i només per uns segons, he aconseguit que em deixés de fer mal!
