Primer suspir
El primer va ser ja fa uns quants anys, un dia fred de novembre. I encara, després d’algun temps continuo suspirant.
Suspiro d’alegria, de felicitat, de tendresa, de complicitat, però també de cansanci, d’avorriment, d’anyorança i de tristor. Quan m’enfado, mai suspiro, el que em surt és un bufec, a vegades sord e imperceptible acústicament, a vegades contundent, escandalós i molt, molt relaxant…
Vull recollir en aquest blog tots aquests suspirs, per tenir la seguretat que no passaran a l’oblit (el meu) totes aquelles experiències, sentiments o reflexions que me’ls provoquen.

nov 20, 2008 @ 11:52:53
Endavant Encar!
Veuràs com això del blog permet alliberar-te de moltes tensions. És el “teu” espai, posat a disposició dels que el vulguin visitar.
Petonets,
Joan
nov 27, 2008 @ 11:28:56
Gracias por tenerte! ahora también, desde mucho más adentro!!
mar 26, 2009 @ 13:51:29
Paco ha dit:
Hace muuucho que no había leido nada en la web tan sincero y profundo como tu blog.
estoy impresionado y muy impactado.
Un día inventaré los ciberabrazos. Ahora te daría uno.
Un beso!
nov 11, 2010 @ 12:07:02
Eres buena en todo, ¿no lo ves?. Déjame que te lo diga.
Un deseo: que nos regales mil años más tus suspiros. ¡Feliz cumpleaños!
nov 03, 2010 @ 11:06:29
Nena estoy impactada, bueno la palabra es impresionada, resumiendo ,suspirando, como me imaginaba este blog???, desde luego, tu si que vales!!! a partir de hoy mismo seguidora aferrima, quiero aprender, aprender muchas cosas, porque hoy mismo aprendi.
Un beso!!! que dices??? mil y un abrazo fuerte, fuerte pero corto, me gustan cortos.
des 26, 2010 @ 22:46:52
M’encanta tot el que escrius i els teus gustos musicals i estètics.
Sòc a partir d’ara el fan número 1 de SUSPIRS.
Un petó