Connexions

24 feb 2012 2 comentaris

by encar in reflexions

Turnedo. Ivan Ferreiro

Les notícies a la feina no serien avui bones. Si més no sabíem des de primera hora que s’acabaríen confirmant moltes de les mesures que ja coneixíem i per les quals haurem de fer un parell o tres més de forats als nostres cinturons per poder apretar-los encara més durant aquest any.
Però no tot podia ser negatiu i enmig de la tempesta amb pedregada forta hi ha hagut algun raig de sol d’una primavera que comença a anunciar-se malgrat molts encara no ens hem adonat de la seva presència.

Primer S. tornava a iluminar-me amb una de les seves recomanacions musicals. Una d’aquelles que quan les fa, sé, abans de sentir-la, que m’encantarà. És una de les connexions inequívoques de perquè estem junts. Ens vam conèixer i planejar una vida en comú cantant en qualsevol moment i situació i encara recordo cadascún dels seus regals dels primers anys junts quan el que més ens agradava era regalar-nos cd’s per sorpresa, sense cap motiu especial, simplement perquè sabíem que a l’altre l’agradaria i que dos dies després ja ens hauríem apres totes les cançons de l’àlbum i ja les cantaríem plegats.

Més tard en C. m’ha fet recordar la frase d’Haruki Murakami “El dolor és inevitable, el patiment és opcional” i el post que va inspirar en aquest blog fa ja dos anys. I en tornar a casa ha estat l’excusa perfecte per tornar al blog i per tornar a sentir la cançó recomanada avui pel S. i…per uns moments aquest matí de tempesta i les seves pedregades m’han semblat molt llunyans i allunyant-los m’han semblat menys terribles…