Rèptil


Soy tu aire. Virginia Labuat

Explica Patrick Renvoise avui a La Vanguardia que el 99% de les nostres decisions no les pren la nostra raó, sino l’instint. Després la raó sembla ser que busca les excuses per justificar el que ha escollit el nostre cervell rèptil, primari, que és el que vam heretar dels dinosauris i que forma el nucli més intern del nostre cervell sobre el qual, com si d’una ceba es tractés, hem anat possant capes d’emocions i de raons.
No sé si llegir-lo m’ha descobert grans coses que no intuís (torno a ser rèptil). Potser el més sorprenent ha estat reconeixe’m com a una rèptil consumada que la majoria de les vegades acaba prenent les seves decisions de manera molt intuitiva. Pensava aleshores quin tipus de rèptil sòc: cocodril, llangardaix, serp…tortuga potser?
La intuició també s’equivoca, ho sé. Però no ens equivoquem també quan ens armem de raons?. Així que amb una bona dosi d’intuició i un bon recull de raons, qui més qui menys, anem trampejant la vida amb decisions més o menys encertades. I per a mi, són aquelles que no puc raonar gaire les que em semblen més encertades (i ara ja sè que provenen del nucli del meu cervell reptilià).

I com els adolescents de l’entrevista el neuromarquetinià Renvoise, la meva raó avui hauria escollit una cançó per aquest post que em fes quedar bé, però el meu cervell rèptil ha acabat escollint la que de veritat m’agradava, malgrat els boleros no agradin a tothom.

2 comentaris (+add yours?)

  1. El Pobrecito Hablador del Siglo XXI
    feb 22, 2012 @ 08:27:45

    Hay algo que no me cuadra en esta teoría
    Los reptiles son bichos de sangre fría, como la razón. Entonces…
    Claro que la intuición es un reflejo de la razón, quizá la expresión de la razón camuflada.

    No sé por qué pero me he acordado de ‘V’ y de Diana tragándose un ratón sin masticar. ;)

    Besos

    Respon

  2. Josep Nadal i Tuset
    feb 25, 2012 @ 08:46:35

    Jo crec que no sempre pren les decisions l’instint. Penso que tan la raó com l’instint estan constament en conflicte i també en equilibri. També depén dels moments de cadascú, dels raonaments nostres, de l’equilibri que tinguem, de la nostra voluntat i també de les persones que ens envolten. I si no, perquè de vegades un mateix fet es resolt de diferent manera entre persones diferents o inclus un mateix fet el resolem diferent avui o demà, o depenen del moment.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 155 other followers