Destí i atzar

24 gen 2012 Feu un comentari

Close watch.Agnes Obel

Podria dir que ells dos són els que m’han apartat d’aquest racó les darreres nits. I no mentiria.
Podria dir que a les hores de lectura l’he sumat molts minuts robats al temps i a les meves altres ocupacions pensant en el destí i l’atzar i intentant postular-me per un o l’altre. I no mentiria.
Podria confessar que sòc una calvinista empedernida i que crec més en el poder controlat del destí ja escrit que en l’atzar sense control i mai escrit. I no mentiria.
Pero mentiria si digués que moltes vegades no m’encantaria que tot fos fruit de l’atzar, de la coincidència més imprevista, que m’encantaria que la meva intuició sobre el que ha de passar no fos tant clara i no em condicionés tant el que faig o no faig i poder estar així a l’expectativa permanent del que ha de passar i no a l’expectativa del compliment de la meva previsió…
Per sort no sòc pelroja i això sembla ser, segons Cooper, un clar senyal de la meva condició humana i no divina…