Mirar-nos

In your arms. Kinna Grannis

Hi ha històries de superació que em superen.
Fa uns dies veia amb els nens la història d’en Soufian, el nen que volia volar. Vam quedar tots impactats.
Avui, pensant en la setmana que comença i que caldrà anar superant amb les ganes renovades de l’inici de l’any, em trobo amb aquesta de les germanes Arrieta.

I penso en allò de que els límits els posem nosaltres i que caldria, de tant en tant, no posar-nos tants  i sentir que podem amb tot o quasi tot, i així trobar noves maneres de parlar-nos, noves maneres de mirar-nos, d’imaginar-nos, de sentir-nos. No és ara el que toca?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.