Opcional
14 oct 2010 4 comentaris
in reflexions
Ahir a la tarda llegia una frase del meu estimat Haruki Murakami del seu darrer llibre “De qué parlo quan parlo de còrrer” on afirma: “El dolor és inevitable. El patiment és opcional”.
Ahir a la nit, vorejant la matinada, vaig sentir dolor, però recordant la frase d’unes hores abans, vaig decidir optar pel no patiment.
En uns segons i sense saber ni com ni perquè, aquest blog despareixia de davant dels meus ulls i en el seu lloc un missatge amb lletres vermelles m’anunciava que havia infringit algunes normes i que per tant, no era digna de ser allotjada per ells (no sé qui són, encara que 12 hores després Ryan i Anthony m’han retornat el blog i m’han agrait que seguís les seves indicacions per no continuar delinquint digitalment).
És cert que F. primer, i S. després, em van intentar calmar assegurant-me que segur que tot s’arreglava en unes hores… però en tancar els ulls el que de veritat em va calmar van ser les paraules de Murakami…
Ell va descobrir la seva passió per l’escriptura tard… i va omplir la seva vida fins aleshores amb música de jazz…
dos pasions que compartim i una que li dec per salvar-me ahir d’un atac de nervis incontrolat….
oct 14, 2010 @ 18:00:39
Fixa’t: tu mateixa has escollit una il·lustració que ens mostra una finestra tancada i una altra d’oberta. I així són les coses. A volstes tancades i a voltes obertes… A mi m’agraden sempre les portes i les finestres ben obertes. Que entri la llum i l’aire! L’única manera de fer net…
oct 16, 2010 @ 07:59:14
Hola! M’ha semblat interessant com has lligat en Murakami amb el que et va passar.
De veritat et va passar el que dius o és una llicència que t’has permès per construir el teu post?
Què va passar? Potser si ho expliques podrem evitar que ens passi als demés.
Fins aviat.
oct 17, 2010 @ 18:55:43
Benvolgut Tomàs,
Els meus suspirs (els bons i els no tant, i que queden recollits en aquests blog) no entenen de llicències.
El que explicava era real. Intentava linkar una cançó des d’un servidor de mp3 que no havia visitat mai i en fer-ho vaig veure com el blog era automàticament despenjat i un missatge em deia que havia incomplert les condicions d’allotjament a wordpress. El servidor crec recordar que era http://www.music4all.com i wordpress el deu tenir com a prohibit. Desconec les raons. Jo només volia recuperar el meu blog. Així que vaig contactar amb wordpress a mitja nit i a les nou del matí del dia següent rebia un mail signat per un tal Ryan dient-me que el que havia detectat la màquina la matinada anterior era aquell link no permés en un dels meus posts i que em convidaven a despublicar-lo. Així ho vaig fer. I al cap d’uns segons el meu blog tornava a la vida… i rebia un altre mail, aquest signat per un tal Anthony que m’agraia que ho hagués fet. Fi de l’episodi…i suspir llarg de tranquilitat…
Murakami tenia raó: no patir va ser la millor opció.
Fins aviat
oct 17, 2010 @ 20:04:29
Hola Encar,
Ara ho entenc. Em sembla molt fort el que et van fer. Crec que t’haurien d’haver enviat primer un correus electrònic avisant que havies de treure immediatament la cançó, l’enllaç o el que fos.
L’única cosa que puc pensar és que des de musi4all els hagin amenaçat amb una multa o alguna cosa similar i per això són tant expeditius (molt, massa). No puc pensar en una altra cosa.
Que avisin i si no es fa cas, que llavors actuïn.
Així i tot, fes còpia de tot el que tens penjat per si de cas.
Fins aviat.