Caramel de maduixa
05 jul 2010 Feu un comentari
in reflexions
Sona aquesta melodia a l’Estadi de l’Espanyol i a pocs metres l’Auditori acull el primer festival de dansa de la princesa. Mentre la multitud enbogeix amb la música electrònica dels Black Eyed Peas a l’Estadi, els set pecats capitals descrits per Dante a la Divina Comèdia envaieixen l’escenari i la platea de l’auditori.
L’enveja, l’avarícia, la ira, la gola, la mandra, la luxuria i la supèrbia es fan ball i els cossos dels ballarins i ballarines intenten amb els seus moviments i algunes notes clàssiques i altres modernes, del jazz o del tango evocar l’essència dels pecats.
La princesa, tota vestida de caramel de maduixa, escenifica la gola…
acaba la funció i el narrador sentència “… i qui estigui lliure d’aquests pecats, que llenci la primera pedra…” i tothom aplaudeix als ballarins i ballarines, als coreògrafs i suposo que molts també al narrador i la seva darrera sentència.
