. Just ain`t gonna work out. Mayer Hawthorne

Torno cinc minuts per anunciar que no he marxat, que continuo ara més que mai, després d’un any relatant suspirs des d’aquest racó. Dies freds però carregats d’una certa dosi d’optimisme (deu ser Venus que acaba d’entrar en el meu signe, llegeixo al diari). Optimisme malgrat la feina a la feina i a casa. Malgrat els telenotícies i els diaris. Malgrat la corrupció, la malversació i la irresponsabilitat. Malgrat la crisi, la grip i les seves secueles. Malgrat els controls de primària, la revisió d’hipoteques i els robatoris de bosses d’esport amb alevosia i premeditació. 
Perque malgrat tot, encara hi ha qui sap donar-me els bons dies, qui em fa riure quan em diu com a nom propi d’un riu: Janeiro, qui em carrega les piles amb moltes abraçades, menudes, però energètiques, qui encara em dona les gràcies per les mandonguilles, i qui ho fa per aquest blog, qui em fa un petó després d’uns dies de feina intensa, qui em diu que em veu més prima i més guapa…
Si. Deu ser Venus en el meu signe…