Potser ha estat la tempesta, aquesta tempesta d’estiu que ens ha sorprés a molts i ens ha fet sortir per uns moments de la nostra particular “hivernació” estiuenca. El fet és que aquesta excedència bloguera, que en un principi vaig anunciar per cinc dies, s’ha allargat més del previst  per res en concret. O potser si… com totes les relacions, la meva amb aquestes pàgines necessita moments d’allunyament… Els ritmes vitals canvien tant a l’estiu a casa que els tempos meus i d’aquestes pàgines no acaben de trobar els racons oportuns… Però avui, com deia, potser ha estat la tempesta i escoltar amb un café la veu de la Nora, que hem tornat a coincidir en temps, espai i ànima aquestes pàgines i jo…. el 9, de nou.

Those sweet words. Nora Jones.