Jo volia que la princesa es digués Candela, però no m’en vaig sortir. De mutu acord amb el seu pare vam decidir-nos per Èlia  (hèlio, el sol) i també vam encertar: darrerament és una de les persones (i en això no importa el tamany) que més llum, més clara i més directa em dona.
No és la única, també tinc la sort de tenir a prop la meva pauleta amb la que ara (ella amb només 11 anys) ja compartim converses blogueres (http://enunaltremon.blogspot.com)I encara ens falta la darrera peça del quartet: la famosa (al menys a casa meva) Miley Cirus, àlies Hanna Montana… No recordo que jo, ni amb 4 ni amb 11 anys, cantés aquestes cançons, les ballés, les escoltés al meu mp3 (clar que ni existien) ni fos fan de ningú… però els temps avancen amb acceleracions incontrolables  i amb companyes de viatge com aquestes dues “soletes” per a mi, he de confessar que avancen massa ràpid…